Dissenyar també és pujar a un autobús mirar per la finestra i pensar sobre la marxa.

Durant els trajectes amb la línia d’autobús H6 de Barcelona, la dissenyadora Ingrid Picanyol troba una estona per mirar, pensar i escriure. Des d’aquest espai en moviment, els textos ressegueixen la frontera porosa entre la vida quotidiana i el disseny, i transiten per temes com la síndrome de la impostora, la gestió de la incertesa creativa o la política discreta que s’amaga darrere de cada decisió.

Aquestes cròniques funcionen com una forma de resistència davant la urgència digital: defensen les pauses, els errors i l’atenció minuciosa als petits detalls de la ciutat. Amb una mirada relacional i profundament humana, el llibre proposa entendre el disseny no només com un ofici tècnic, sinó també com una manera d’habitar el temps. Al llarg del recorregut, el trajecte físic cap a l’estudi es converteix en un mètode per pensar l’ofici —les seves trampes, els seus hàbits i les seves exigències— i per imaginar una manera més lúcida i esperançada de continuar-lo practicant.

El que va començar com unes notes per a una mateixa es va convertir en una newsletter que ara pren forma de llibre. Personal i íntim, es llegeix com el fragment central del diari d’una dissenyadora: una reflexió sobre la pràctica, sobre les maneres d’equilibrar vida i feina, sobre l’ambició, l’alegria, el compromís i tot allò que sosté —o fa trontollar—una trajectòria creativa. En aquest sentit, el llibre pot oferir reconeixement, companyia, algunes alertes necessàries o, senzillament, una escletxa des d’on mirar els pensaments d’una dissenyadora.